BERRI TXARRAK:
IKUSI ARTE / FINS AVIAT (1994 – 2019)
Després d’una carrera ininterrompuda des que tenia només 17 anys (1994), després de més de mil concerts arreu del món (des de Lekunberri fins a Nova Zelanda, de Nova York a Sao Paulo, de Managua a Madrid, de Nantes a Pequín…); després d’hores i més hores de furgoneta i d’avió, de moltíssim treball i de plena dedicació, us vull comunicar que ha arribat l’hora de tancar una etapa crucial de la meva vida amb BERRI TXARRAK. Necessito parar i prendre distància: així de simple i de complicat. Cada dia em costa més fer front al desgast emocional i físic que comporten més de dues dècades d’activitat frenètica sense cap pausa. Ara mateix les nostres forces no caminen alhora, la qual cosa fa impossible que podem seguir al 100% com sempre ha estat la norma en aquesta banda. Fer-ho a mitges és una cosa que el públic de BTX mai no entendria. I per dura que sigui aquesta decisió, el respecte envers els qui ens han posat en el lloc que ocupem ha estat quelcom innegociable des del primer minut.
Hi ha mil maneres d’entendre el món de la música i la creativitat, gairebé tantes com músics. Tanmateix, arriba un moment en què un ho ha de qüestionar gairebé tot. El moment en què cal decidir quina relació vols mantenir amb la inèrcia que sempre està a l’aguait. Tancar èpoques per tal de poder emprendre nous cicles. En una paraula: seguir aprenent.
Així doncs, l’extensa gira que hem projectat per al 2019 -amb la qual celebrarem 25 anys de camí (Un quart de segle!)- serà l’última abans d’una aturada indefinida. D’aquí a uns dies anunciarem els concerts d’aquest Ikusi ARTE Tour 2019, així com la informació sobre la venda d’entrades, etc.
Hem fet un munt de coses i les hem fet a la nostra manera, amb això em quedo: ningú no podrà dir que no hi hem posat tot el cor. Ja hi haurà temps per a reflexionar sobre tot el que hem viscut i hem fet viure a través de la música. Ara per ara l’únic que volem és evitar la nostàlgia i el drama, brindar per aquest viatge al·lucinant i gaudir amb tots vosaltres dels concerts que queden. Que ningú no dubti que ens hi deixarem la pell.
Hem tingut la sort de moure molts cors, en som conscients i estarem eternament agraïts. Un públic així és el millor que li pot passar a una banda. Així que GRÀCIES. Gràcies igualment al nostre entorn més proper –família, amics/amigues, parelles…- per posar-nos-ho tot més fàcil sense demanar res a canvi. Gràcies també al nostre BTX crew durant tots aquests anys a la carretera: sempre heu estat la nostra segona família; gràcies a les promotores, segells, productors/productores, col·lectius, gaztetxes, botigues de discos, sales, festivals, premsa, tècnics, músics, mitjans, amics, enemic si altres éssers necessaris en aquesta fauna salvatge que és el rock. Sense vosaltres, això simplement no hauria estat possible.
Nosaltres ens fem a un costat, la música segueix:hi ha una colla de bones bandes aquí a fora, ens veureu entre el públic dels seus concerts. Mentrestant, seguiré cercant noves formes d’expressar-me i alimentar aquest mínim exigible que és la passió: la passió per fer cançons i compartir-les amb la gent. De ben segur que arribaran noves idees; quan i com ningú no ho sap.
Berri Txarrak deixa 9 àlbums d’estudi, un documental i un recopilatori. Més de 100 cançons que seguiran vives cada cop que algú les escolti o les canti, que al cap i a la fi, és del que es tracta.
Ens en anem, però en nosaltres romandrà per sempre la màxima que apliquem en cada acord i que ningú no ens podrà arrabassar mai: JAIO.MUSIKA.HIL (Néixer.Música.Morir). En podeu estar ben segurs/segures. Una abraçada ben forta.
Gorka Urbizu – BERRI TXARRAK
Lekunberri (Navarra), desembre de 2018
