Recuperem per al present

la mateixa reivindicació d’Etxepare

després de cinc segles

D’aquí potser el teu prejudici

perquè per a tu sempre serem folklore

I si ni tant sols existim,

No creus que donem massa de parlar?

No ens ha quedat més remei que fer-nos madurar

Per això som capaços de superar totes les teves traves

Pots tancar els ulls

Però seguim aquí mateix

Podràs apaivagar-nos a nosaltres

Però mai a les nostres cançons

El que creies que era un cas atípic

S’ha convertit en una altra cosa inclassificable

I si ni tant sols existim,

No creus que donem massa de parlar?

No ens ha quedat més remei que fer-nos madurar

Per això som capaços de superar totes les teves traves

Se’ns veu com a en John Merrick,

Mira’m als ulls

Ens vas voler arrencar les dents

Però nosaltres vam aprendre a mossegar d’una altra manera

Algú necessita més proves?