OREKA / EQUILIBRI
Acabo de despertar-me i no vull obrir
La sèrie de portes que probablement em salvin
En tinc prou amb les finestres:
Ningú ens espera en aquest carrer ple de gent
Aprofitant la llum he dibuixat un somni
A la pell d’aquest poble cansat
Veiem quant dura, doncs ja sabeu que
Aquí ens esborren la memòria
És trist haver de celebrar-ho tot
Quan encara està tot per aconseguir
L’equilibri no serveix de res quan ets al terra
L’equilibri no serveix de res quan fa molt que has caigut
Ens hem cregut les nostres pròpies mentides
Avorrits de les mentides dels altres
El que aspira a ser líder diu que en necessitem un líder
